Una de les principals conclusions que es van extraure de la tesis presentada en la UMH consistia que un infart greu (angioplastia primària), amb un tractament precoç, podia millorar psicològicament. Així mateix, aquelles persones que pateixen infarts menys greus (angioplastia electiva), amb un tractament menys immediat, arribarien a empitjorar el seu estat d’ànim.

Quins són les conclusions de la tesi que aprofundeix en aspectes psicològics en pacients amb infart de miocardi?

El doctorand i professor de el Departament de Medicina Clínica de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx, Vicente Arrarte Esteban, va ser dirigit per la professora del Departament de Psicologia de la Salut de la UMH, Eva María León Zarceño i pel professor del Departament de Medicina Clínica de la UMH i cap de Servei de Cardiologia de l’Hospital General Universitari d’Alacant (HGUA), Francisco Sogorb Garri.
“Anàlisi de variables psicològiques en pacients amb cardiopatia isquèmica aguda (síndrome coronària aguda) segons el procediment emprat” era el títol de la tesi presentada per Vicente Arrarte Esteban. El seu autor, professor de la UMH, es va centrar a investigar aspectes psicològics derivats de patir un infart de miocardi i algunes diferències segons el tractament i temps emprat per a la seua atenció.

 

Quins són els antecedents de la tesi que aprofundeix en aspectes psicològics en pacients amb infart de miocardi?

Diversos anys s’han emprat per a efectuar l’estudi de recerca, obtenint informació a través d’un programa de rehabilitació Cardíaca en el Hospital General Universitari d’Alacant, coordinat pel doctorand i especialista en cardiologia Vicente Arrate.
El projecte ha proporcionat diversos resultats;

• els pacients funcionalment pitjors, a causa del seu rendiment en proves d’esforç, són els que presenten un pitjor perfil psicosociològic.
• El grup de dones analitzades en l’estudi, van mostrar resultats de millora en els programes de Rehabilitació Cardíaca. Després dels estudis i recerques realitzats, es van observar canvis en el tractament i lleugeres diferències respecte als homes.

Les conclusions de el estudi assenyalaven que les dones afectades per infart de miocardi solien patir-ho a edat més avançades que en homes i, a causa de factors socials, solen desistir en aquest tipus de programes de rehabilitació.
Vicente Arrate Esteban, cardiòleg i professor del Departament de Medicina Clínica de la UMH.
El doctorand i cardiòleg Vicente Arrarte va matisar la rellevància d’un equip multidisciplinari on col·laboren:

•  psicòlegs,
• cardiòlegs,
• rehabilitadors
• i altres especialistes

per a donar àmplia cobertura als pacients com a nucli d’atenció en vegada de centrar-se en la malaltia.
A més, va destacar el treball de la infermera i fisioterapeuta del programa específic amb pacients, que possibilitava dia a dia tractament de rehabilitació amb pacients amb cardiopatia isquèmica.

El cardiòleg Vicente Arrarte va comentar que “en aquest treball hi ha dades que reforcen les indicacions d’un tractament psicològic en els pacients després d’una síndrome coronària aguda, especialment en aquells amb un estat funcional pitjor inicial. Així mateix, haurien d’evitar-se demores en el tractament sempre que els mitjans a utilitzar siguen rendibles”. Així mateix, els resultats apareguts en el temperament “obliguen a replantejar els mitjans psicològics disponibles en els hospitals i utilitzar tractaments psicològics més adequats en els programes de Rehabilitació Cardiaca per a prevenir un mal control d’un factor de risc reconegut per les principals guies cardiològiques”. Arrarte, davant tals dades, suggeria programes psicològics de caràcter individualitzats.
 

Qui componia el tribunal de la tesi que aprofundeix en aspectes psicològics en pacients amb infart de miocardi?

• Jesús Rodríguez Marín, catedràtic emèrit del Departament de Psicologia de la Salut de la UMH.
• Miguel Ángel Serrano Rosa, professor de la Universidad de València.
• Almudena Castro Conde, coordinadora de Rehabilitació Cardiaca en l’Hospital la Paz de Madrid.
• Vicente Climent Payá, cardiòleg del HGU d’Alacant.
• María José Quiles Sebastián, professora del Departament de Psicologia de la Salut de la UMH